Punció seca
Cada cop som més professionals en l’ àmbit de la Fisioteràpia que utilitzem aquesta técnica invasiva, que ens aporta grans beneficis, a vegades difícils d’aconseguir amb tractament conversador.
En general la població, ja sigui per males postures, sobrecàrregues, inflamacions tendinoses, mala praxis en l’esport o sobre- entrenament ha patit algún dolor músculo-esquelètic. La punció seca serveix per tractar el síndrome de dolor miofascial (SDM), que el definim com un seguit de signes i símptomes sensorials, motors i autonòmics provocats per un punt Gallet Miofascial (PGM).
Però abans seria important definir PGM: és un focos hiperirritable dins una banda tensa d’un múscul esquelètic, aquest és dolorós a la compressió i a altres estímuls mecànics i solen presentar un dolor referit característic i disminució de la funció motora.
Tenim diverses causes:
Primàries: un traumatisme directe, sobreestira ment o escurçament, sobrecàrrega del múscul.
Secundàries: derivada d’altres patologies, sistèmiques, artrosis…
Abans us hem nombrat que la majoria de PGM PRESENTEN un dolor referit, aquest és caracteritza per ser percebut en una zona diferent i allunyada del punt del dolor. Doncs ara explicarem en que consisteix la técnica, es base en la introducció d’agulles molt fines a través de la pell, sense injectar res, amb l’objectiu de buscar un estímul mecànic, anomenat espasme muscular.
Hi ha 2 tipus de punció:
Superficial: introducció de l’agulla en els teixits suprajacents al PGM, sense arribar a tocar el múscul, i fem girs intermitents de l’agulla i mantenim uns minuts.
Profunda: introducció de l’agulla fina al PGM de forma repetitiva provocant un espasme en la banda tensa del múscul on es troba el PGM.
Quina és la resposta d’aquest estímul mecànic:
Eliminar substàncies sensibilitzants a través d’un petit sagnat que ens serveix per reabsorbir i eliminar totes aquelles substàncies nociceptives que activen el PGM i perpetuen el dolor.
Resposta d’espasme local que aconseguim una destrucció de les fibres i / o plaques motores (centres de control del múscul) afectades i desincronitzades que mantienen l’activació del PGM.
Passat el període inflamatori entre 48-72 h, aquestes plaques motores es regeneren de forma sana i funcional, el qual redueix de forma considerable el to del múscul, disminuint el dolor, desaparició del dolor referit i restablint la seva funció motora.
Per tant com veieu és una técnica molt eficient i efectiva per accelerar la recuperació, accedir a teixits que manualment són més complexes, a disminuir de forma més ràpida el dolor.
Les patologies on solem utilitzar aquesta técnica són:
Tendinopaties espatlla, colze, aquiles, genolls…
Sobrecàrregues musculars Extremitat a superiors o inferiors
Cervicàlgies, dorsàlgies, lumbàlgies, qualsevol problema d’esquena
Síndrome del Piramidal o pseudociàtica
Bruxisme o patologies ATM ( articulació tempero- mandibular)
Cefaleas, migranyes, mal de cap
Fascitis plantar
Neuràlgia d’Arnold.
També cal tenir en compte que a vegades no es apte per tothom
Contraindicacions:
Por a les agulles
Problemes de pell
Tumors
Problemes molt importants de varius, limfedema
Implants mamaris
En cas d’embarassada, pot ser una contraindicació relativa, El 1r trimestre evitar- ho, si la dona estar acostumada a la punció, no hi ha cap problema.